El meu monoleg comença a Velez-Rubio, en el meu camp on un día, mentres anaba amb món tio pasturant del obelles. Vam estar tot el día anant de un lloc a un altre. Peró per fí quan ens habíem cansat de pasejar, i ens anabem cap a vaix a la casa del meu Camp, una volta ja quasi estabem vaix, em va dir si volía muntar en obella, jo un pocextranyat vaig aceptar. Però per dins en preguntava ¿que punyetes està dient?
Ell em va dir que escollira una de entre totes, jo flipant un poc, vaig fer cas i em decidí a posarme damunt la obella.
Al pincipi la cosa pintava bé, ya que la obella no estava asustada i per lo tant estaba de moment tot trainquil, fins que ell li pegà un colp al cul de la obella per a que eixquera corrent. En aquells moments jo estaba acollonat i per lo tant el primer que se'm va ocorrer en aquell moment era o agafarme a la llama i que fora el que deu volguera o saltar, jo vaig optar per quedarme agafat en la llama de l'obella. Al principi sols corria per un bancal, però després va començar a saltar per els bancals i a tornarse botja. Vaig durar prou damunt de la obella, fins que en un salt em vaig anar cap arrere i li vaig arrancar un bon tros de llana i em vaig pegar una ostia. I ixí termina asó