El meu monoleg comença a Velez-Rubio, en el meu camp on un día, mentres anaba amb món tio pasturant del obelles. Vam estar tot el día anant de un lloc a un altre. Peró per fí quan ens habíem cansat de pasejar, i ens anabem cap a vaix a la casa del meu Camp, una volta ja quasi estabem vaix, em va dir si volía muntar en obella, jo un pocextranyat vaig aceptar. Però per dins en preguntava ¿que punyetes està dient?
Ell em va dir que escollira una de entre totes, jo flipant un poc, vaig fer cas i em decidí a posarme damunt la obella.
Al pincipi la cosa pintava bé, ya que la obella no estava asustada i per lo tant estaba de moment tot trainquil, fins que ell li pegà un colp al cul de la obella per a que eixquera corrent. En aquells moments jo estaba acollonat i per lo tant el primer que se'm va ocorrer en aquell moment era o agafarme a la llama i que fora el que deu volguera o saltar, jo vaig optar per quedarme agafat en la llama de l'obella. Al principi sols corria per un bancal, però després va començar a saltar per els bancals i a tornarse botja. Vaig durar prou damunt de la obella, fins que en un salt em vaig anar cap arrere i li vaig arrancar un bon tros de llana i em vaig pegar una ostia. I ixí termina asó

Pakoorrrr

El mestre Paco va tornar el dia 16 de febrer en substitució de Pura, que misteriosament s'havia fracturat el braç.
Tots ens posarem molt contents amb l'arribada de Paco, ja que es un dels mestres que millor ens a caigut de tots, ell a demés es del millor equip del mon (Barcelona) . Ell després de estar quasi més de mitg any sense vindre ni veurel ni parlar amb ell per aixó ultimament estém molt content amb la seua arribada, Sene está de bon humor, i ens conta algún acudit algún que un altre día, es molt divertit, i per el que es veu ultimament ja no es pasa el día sudant, per fí haurà trobat un desodorant eficàs.
Ara, fa uns dies, va dir que s'en anava i nosaltres li vam preparar una festa sorpresa, on li vam regalar una braga del barça, una mariconera i una carta gegant plena de firmes nostres.
La questió es que dos o tres dies més tard agafen i ens diuen que Paco anava a tornar una o dues setmanes (el que quedaba de trimestre). On encara estem disfrutant de la seua presencia.

Carnestoltes

Carnestoltes

La festa de carnestoltes va ser el 18 de febrer de 2010, em va tocar matinar un poc per a estar a l'escola a les 8:30 i poder ajudar al mestre Albert i als demés mestres i companys, que estaven muntant el equip de megafonia i baixant taules i cadires a la pista.

Vam anar un poc sobrats de temps, vam tindre que afanyar-nos a l'hora de disfressar-mos. Una vegada havíem acabat de preparar-ho tot, ens vam situar al nostre seient, i vam esperar al xiquets xicotets.

El primer en parlar a la benvinguda, va ser Toni Cremades (l'alcalde), jo no em vaig enterar de molt ja que estava a la meua bola dins del cabot, hi havien molts trossos de periòdic de fa molts anys, però jo em vaig posar a llegir el periòdic que hi havia apegat dins del cabot, era un tros de una tele-guia, es podia llegir, però era de fa 10 anys i crec que pocs d'eixos programes encara s'emeteren.

Quan el parlament acabà, jo em incorporà i em disposa a fer el desfile per el barri. Quan arribarem de donar la volta, teníem que escoltar un altre parlament, al acabar de parlar els xiquets es van anar muntant fins al enteulat que hi ha al pati per a començar a esmorzar. Nosaltres aniguerem una altra vegada cap al cobertís per a canviar-mos de roba i muntar a esmorzar, i estar jugant una estona amb els meus amics com la dona de vida alegre(Isaí) o el borratxo (Sergi).

Els jocs van ser divertits, però en seguida es van acabar i ens va tocar tornar a vestir mos i fer el ball de les canyes on la Quaresma sempre guanya, al acabar el ball nosaltres apressem als amics de Carmestoltes, i tornem a fer un altre parlament (Sentencia de mort de Carnestoltes, i el testament).

Carnestoltes ix corrent però els soldats l'apressen i el maten.

Despres van pasetjar per la pista amb la tomba de Carnestoltes i per fi la cremem.