Excursió al Salt

Nosaltres, quasi tres setmanes després, vam tornar a anar al salt, on vam estar quasi tot el dia. Vam agafar les canyes de pescar, i vam anar a la xarca, on vam agafar un poc de xoriço , que el vam enganxar a l'ham i o vam deixar al fons de la xarca fins que el crancs de riu anigueren a per el xoriço.
Nosaltres vam esperar a que els crancs, picaren y després poc a poc vam anar traent la canya amb els crancs en total, vam pescar un total d'uns 10 crancs, després de dinar, vam tornar a agafar una canya y ens vam asentar en una roca a vore si pescabem alguna cosa, però de sopte, vam vore una carpa o un peix molt gran s'ens va endur la canya, l'ham i tot el xoriço que teníem a l'ham. després ens vam anar a banyarmos a la xarca de dalt, al cansarmos de estar bañant-mos durant una bona estona fins que ens vam cansar i ens vam tornar cap a casa

El meu monoleg comença a Velez-Rubio, en el meu camp on un día, mentres anaba amb món tio pasturant del obelles. Vam estar tot el día anant de un lloc a un altre. Peró per fí quan ens habíem cansat de pasejar, i ens anabem cap a vaix a la casa del meu Camp, una volta ja quasi estabem vaix, em va dir si volía muntar en obella, jo un pocextranyat vaig aceptar. Però per dins en preguntava ¿que punyetes està dient?
Ell em va dir que escollira una de entre totes, jo flipant un poc, vaig fer cas i em decidí a posarme damunt la obella.
Al pincipi la cosa pintava bé, ya que la obella no estava asustada i per lo tant estaba de moment tot trainquil, fins que ell li pegà un colp al cul de la obella per a que eixquera corrent. En aquells moments jo estaba acollonat i per lo tant el primer que se'm va ocorrer en aquell moment era o agafarme a la llama i que fora el que deu volguera o saltar, jo vaig optar per quedarme agafat en la llama de l'obella. Al principi sols corria per un bancal, però després va començar a saltar per els bancals i a tornarse botja. Vaig durar prou damunt de la obella, fins que en un salt em vaig anar cap arrere i li vaig arrancar un bon tros de llana i em vaig pegar una ostia. I ixí termina asó

Pakoorrrr

El mestre Paco va tornar el dia 16 de febrer en substitució de Pura, que misteriosament s'havia fracturat el braç.
Tots ens posarem molt contents amb l'arribada de Paco, ja que es un dels mestres que millor ens a caigut de tots, ell a demés es del millor equip del mon (Barcelona) . Ell després de estar quasi més de mitg any sense vindre ni veurel ni parlar amb ell per aixó ultimament estém molt content amb la seua arribada, Sene está de bon humor, i ens conta algún acudit algún que un altre día, es molt divertit, i per el que es veu ultimament ja no es pasa el día sudant, per fí haurà trobat un desodorant eficàs.
Ara, fa uns dies, va dir que s'en anava i nosaltres li vam preparar una festa sorpresa, on li vam regalar una braga del barça, una mariconera i una carta gegant plena de firmes nostres.
La questió es que dos o tres dies més tard agafen i ens diuen que Paco anava a tornar una o dues setmanes (el que quedaba de trimestre). On encara estem disfrutant de la seua presencia.

Carnestoltes

Carnestoltes

La festa de carnestoltes va ser el 18 de febrer de 2010, em va tocar matinar un poc per a estar a l'escola a les 8:30 i poder ajudar al mestre Albert i als demés mestres i companys, que estaven muntant el equip de megafonia i baixant taules i cadires a la pista.

Vam anar un poc sobrats de temps, vam tindre que afanyar-nos a l'hora de disfressar-mos. Una vegada havíem acabat de preparar-ho tot, ens vam situar al nostre seient, i vam esperar al xiquets xicotets.

El primer en parlar a la benvinguda, va ser Toni Cremades (l'alcalde), jo no em vaig enterar de molt ja que estava a la meua bola dins del cabot, hi havien molts trossos de periòdic de fa molts anys, però jo em vaig posar a llegir el periòdic que hi havia apegat dins del cabot, era un tros de una tele-guia, es podia llegir, però era de fa 10 anys i crec que pocs d'eixos programes encara s'emeteren.

Quan el parlament acabà, jo em incorporà i em disposa a fer el desfile per el barri. Quan arribarem de donar la volta, teníem que escoltar un altre parlament, al acabar de parlar els xiquets es van anar muntant fins al enteulat que hi ha al pati per a començar a esmorzar. Nosaltres aniguerem una altra vegada cap al cobertís per a canviar-mos de roba i muntar a esmorzar, i estar jugant una estona amb els meus amics com la dona de vida alegre(Isaí) o el borratxo (Sergi).

Els jocs van ser divertits, però en seguida es van acabar i ens va tocar tornar a vestir mos i fer el ball de les canyes on la Quaresma sempre guanya, al acabar el ball nosaltres apressem als amics de Carmestoltes, i tornem a fer un altre parlament (Sentencia de mort de Carnestoltes, i el testament).

Carnestoltes ix corrent però els soldats l'apressen i el maten.

Despres van pasetjar per la pista amb la tomba de Carnestoltes i per fi la cremem.

Memorias de Idhún

Aquest es un dels únics llibres que m'he llegit jo voluntàriament, el llibre està dividit en uns bons blocs de 556 pagines cadascun. ell protagonista del llibre és Jack, un xic d'uns 13 anys, que s'uneix a una resistència de renegats de Idhún, formada per tres persones: Un príncep de Idhún anomenat Alsan, un mag anomenat Shail i Victoria una semimaga de dotze anys.
Al principi del llibre, Jack està de camí a l'escola, però quan entra a l'escola té un pressentiment que alguna cosa roïna li està passant als seus pares, agafa la bicicleta i decideix anar corrents a casa a veure que hi passa. Quan entra en casa, Jack veu al seu pare en el silló com adormit. Jack s'aproxima a despertar-lo però s'adona que està mort, així que ix corrents del saló i munta les escales en busca de la seua mare, que també està morta. Al costat d'un xic de l'edat de Jack, vestit de negre que l'espenta amb una espècie de conjur que fa que caiga d'esquenes per les escales. Una volta estava adolorit en terra, veu com s'aproximava una altre xic un poc més gran que ell, que hi portava una espasa i deia que volia matar-lo. De sobte apareix con per art de màgia un jove amb una espasa, que li salva la vida evitant que el matara, després va aparèixer un altre xic que el va agafar i se'l va endur en braços. Una volta el xic de l'espasa va tornar, es van agafar els tres i van desaparèixer.
Jack, una volta va tornar a recobrar el coneixement, es va veure en una habitació de una casa amb una estructura un poc estranya, ja que tenia forma de cúpula. Allí encara era de nit, així que Jack, pensant que encara era de nit, va intentar escapar per la finestra, però es va adonar que el cristall de la finestra estava fet d'un material plàstic, que es modelava. Així que va decidir buscar la porta per a eixir, però es va adonar que estava feta del mateix material que aquella finestra. Després d'una estona d'estar donant voltes per la casa va arribar a una espècie de terrassa on es va trobar amb Victòria que li va dir que no podia anar-se'n perquè aquell lloc era segur i no podien anar els assassins dels seus pares.
Però Jack, ignorant-la va saltar per la terrassa i es va fer vàries ferides en les cames, però va eixir corrents en direcció al bosc, una vegada va arribar al final del bosc, es va adonar de que estava dins d'un tornado. Ell va pensar que aquella cosa seria una al·lucinació seua però Victòria quan va arribar al bosc on estava Jack, li ho va explicar tot.

Continuará en una altra entrada

César Picó

Viaje a Velez-Rubio

Ver treball Valencià en un mapa más grande

Aquest es el viatje que faig cuasi sempre en vacances quant m'hen vaig a Veléz-Rubio, a casa o al camp dels meus avis.

El viatje no es llarg loses es de 2:20h. per el viatje pasem per dotze ciutats, començem heixint de xixona en direccció a Alacant, i agafem

¡¡¡ El porrat !!!

El porrat es una festa que fan al barri just al costat de la gasolinera, aquesta festa es celebra en febrer a la Candelaria. En aquesta festa fan unes cuantes paradetes, on venen petardos, articles de broma, chuches i pistoles de boles.
vam estar tot el fin de setmana pegant voltes per el porrat i ja de pas ens posarem a muntar un poc i adecentar la nostra cabanya per a dinar tots junts i jugar tirant petardos. Al cap vespre ens vam muntar la organització bocata nigth, que consisteix en anar a casa fese un bocata cadascun i i quedar en un poc determinat i pasar la nit junts tirant petardos i molestant als veins.
cuan ja eren les once i estabem molt cansats perque duiem des de les deu del matí per el porrat. Bé tornem on estabem, a les once quan ya ens anavem tots, Andrés va comenzar a fer el burro llançant la renyonera per damunt de les llums decoratives que hi ha al costat de el carrer nou. la cuestió es que al cap se suro al final se li va quedar enganxada i nosaltres hens vam descollonar d'ell. Es va posar a llançar una caiza de cartró contra les llums de colors per a que es descolgara peròno ho va aconsegir, sols va fundir cuatre bombetes i van caure a terra dos. Al vore que no anabem a fer res amb aquella caixa, vam decidir muntar fins a on tenim la cabanya per agafar un ferro de tres o cuatre metros de llarg. en el cual no vam aconseguir tampoc vaixar la renyonera sols va servir per a rebentar un numero record de bombetes i fundir la meitat.
Al dia seguent per la nit vam observar millor el destross que vam fer amb aquell ferro, perque el cartell tenía més de mig cartell reventat.


César Picó