jueves, 5 de noviembre de 2009

Paloma una xiqueta molt extranya

Una historia produida per César Picó and company.

ES EL TEXT QUE HE FET A PARTIR DE ELLA DIU...

Un día en l'escola en clase de Valencià mentre correguiem els exercisis de la seua clase, Ana Mª, correguint es va adonar de que s'habia equivocat i es va cabrejar tant que no va voler tornar a fer els deures i Paloma que ja estaba fins el nasos de la xiqueta, la va alçar de terra agafada pel coll i donan voltes per agafar impuls la va llançar per la finestra de la clase. Paloma va eixir de l'escola gritant com un voig. Però quan eixí la lluna plena tornà aullant.

Al día seguent no hi va haber-hi clase perque hi estaba la policia cientifica agafant probes i arreplegant el cadàver, tots els amics per vam parlar sobre el que hi va pasar a clase de Valencià. Vagava vagaba per l'escola amb els serruchos que hi va agafar del laboratori.

Els xiquets i els mestres hens vam quedar una nit per a anar fins a l'escola i avatre a Paloma però no teniem res amb el que defensar-nos d'ell, així que ens vam aproximar a les obres de ampliació de l'amulatori. ens vam carregar de ferramentes que no pesaren molt i tornarem a l'escola. El mestre Jordi ens va ajudar a rebentar la cerradura per a poder accedre a les instal·lacions de l'escola.

Albert va ser el primer en entrar despres Jordi i finalment nosaltres (els alumnes), paloma es pasava la nit de lluna plena aullant, i nosaltres morts de por vam anar obrintmos pas entre les barricades que va anar muntant Paloma per a defendres de nosaltres. Una vegada vam arrivar al laboratori ens establirem i ens separarem. Una grup es va perdre en la boira de la nit que hi había al pati, i l'altre grup anà registranttota l'escola clase per clase, quen entraren a la clase de sisè s'asustaren al vore l'esquelet i eixqueren corrent. Paloma que estava enganxada al sostre es llançà sobre l'ultim xiquet que estava un poc desorientat. Paloma sassià el seu apetit amb la sang de Clara.

De moment l'escola temblà, pareixia que hi haixguera hagut un terratremol. el grup de xiquets que hi habíendins de l'escola estaben condenats a la mort poc a poc van anar quedant menys, els ultims xiquets agafaren una serra cadascun i anigueren a l'ascensor però al donar-li al botó de cridar l'ascensor es va obrir la porta i van vore que hi había un forat que portava a uns camins subterranis els xiquets en asomarse van morir al arrancar-li el cap amb el ascensor. Albert i Jordi van acudir en la ajuda del xiquets però ja era massa tard Paloma ja había tragat tota la sang de els xiquets deixant-los secs. Quan van acabar de baixar apuntan-li amb una massa de ferro li van dir a Paloma que que li había passat.
Paloma va dir: Tot açó va començar el dia que vaig anar a punxarme per a la gripe A. O senc molt pero tinc que matar-vos, o senc molt.

jordi rapidament, moments avans de que Paloma s'enganxara al coll, Jordi intentà pegar-li un colp al cap amb la massa, Paloma se la va escivar, i Albert heroicament saltà contra paloma amb el serrutxo a la mà al pegar contra terra Paloma li va pegar un mos al coll a Albert, Albert aprofità el moment en que Paloma estava mosegant el coll d'albert per a rebanar-li el cap i lliurarse de la mutació de Paloma

Diari de bitacola edició 3

Avuí hem anat a Terra Mitica una altra vegada hem estat allí tot el día pegant voltes per tot el parc d'atraccións, he muntat una altra vegada al Ave Fénix, els meus pares no volien muntar però yo els he obligat, ja no han tornat a tindre ganes de muntar a una altra atracció d'eixe tipus. I meinys al colosus, quinagràcia pareixen els mestres Paco i Albert, no volien fer res divertit sols volien veurens com ens descalabraben a la muntanya russa de fusta. Vam acabar jo i el meu germà amb dolor de coll de tants colps que hi pegava el vagó. Una volta vam eixir d'allí ens vam diritguir cap a les les dutxes i despres a les cararates del riu nil per ha refrescar-nos. Quan ens vam cansar de donar voltes per aquella zona ens vam anar a una altra i així succecivament fins a l'hora de dinar que ens vam quedar a Roma. El dinar va estar bé i vam agafar forçes per a continuar pero per no menjar molt el estomac ens vam anar a els cotxes de xoc, i a vore als espectacles que hi fan al parc, i després ens vam ficar a la atracció La Odisea de Ulises que es un viatje tranquil amb una barqueta on representen tot amb lo que es va enfrentar Ulises al llarg de la seua aventura. Però ja començava a ferse tard i vam tindre que tornar.